EXPLICA'M UN CONTE

En les civilitzacions antigues la ciència i la religió es barrejaven. Les coses passaven perquè els déus ho volien. Segons els pobles indis de Centre-amèrica, una cosa tan bona com la xocolata només podia ser un regal diví.

COM ELS HOMES VAN CONÈIXER LA XOCOLATA

Temps era temps un home i una dona molt especials feien de jardiners en un jardí meravellós. S’ocupaven dels elements dels déus: l’aigua, la terra i l’aire. El jardí era ufanós gràcies al treball dels homes, i els déus hi vivien contents.

L’home i la dona hi eren també molt feliços. Però un dia es van adonar que els faltava alguna cosa.

-Si poguéssim ser com els déus, la nostra felicitat en aquest jardí seria completa.--es van dir.

Aleshores es van posar d’acord per robar el coneixement i el poder als déus. Un espia va advertir als déus del pla dels jardiners.

-Us castiguem a marxar per sempre més d’aquest jardí. Encara més: no podreu gaudir de la bellesa de les coses vives. Això us passa per voler ser com nosaltres.

Així va ser la condemna que van imposar als homes.

Per sort, Quetzalcoatl, el déu serp amb plomes, es va apiadar dels homes, i els va regalar les llavors del quachahuatl, l’arbre del cacau, del qual es va originar l’aliment dels déus, la xocolata.

Tots els mortals que vivien al jardí s’estimaven Quetzalcoatl. Gràcies a ell la terra va ser beneïda amb el blat de moro per alimentar les boques i el cotó per vestir els cossos de la gent. Va ensenyar la gent a cultivar la terra, a fondre els metalls i a fer coses boniques.

* Resumiu en cinc línies aquest mite. Busqueu imatges de Quetzalcoatl per il·lustrar-lo.
** Relacioneu aquest mite amb el de Prometeu i el del jardí de l’Edén. En què s’assemblen (cinc línies)?
*** Quina confusió divina van experimentar els asteques quan els conqueridors espanyols van arribar a Mèxic (cinc línies)?

NOTA: Per fer l’activitat **, cal haver fet la *. Per fer l’activitat ***, cal haver les dues anteriors.